Tot d’una, d’un dia per l’altre, la nostra vida es va paralitzar i ens va tocar haver de adaptar-nos a una nova situació. Va aparèixer a les nostres vides i en el vocabulari de tots un virus anomenat coronavirus (COVID-19), trencant amb el nostre dia a dia, les nostres rutines, el nostre temps lliure, amistats, família, pèrdua de llibertat i un llarg etcétera; massa canvis en molt poc temps! Així que, d’entrada, vull transmetre que sentir cert grau d’estrès, ansietat i apatia és normal en aquesta època d’incertesa, per tant, no cal patologitzar el tenir aquesta simptomatologia. Hem de recordar que la por és una emoció normal, a més de convenient, ens ajuda a adaptar-nos i que ens prepara per al perill.
Els sers humans tenim la necessitat de controlar allò que ens envolta, i quan no és possible genera ansietat. Perdre la sensació de control genera incertesa i por al desconegut, el no saber què és el que passarà ni anticipar-nos al que pot passar. A més, poden aparèixer pensaments de tipus catastrofista, preocupacions anticipatòries en què ens posem en el pitjor, generant un gran malestar.
Els últims estudis sobre l’impacte psicosocial de COVID-19, destaquen en la població general que les alteracions més habituals es troba l’ansietat (60%), depressió (46%), símptomes d’estrès (17%), l’insomni (17 %), percepció de solitud (3%) i el trastorn d’estrès posttraumàtic (3%). Així que, probablement en alguns moments ens podem trobar en una muntanya russa emocional, és normal!
Aquestes alteracions no només es donen per la situació viscuda, sinó també per les conseqüències que es poden donar per la pròpia pandèmia. Parlem d’una possible pèrdua de la feina, una disminució dels ingressos mensuals, el com gestionar la probabilitat de tornar a conviure les 24 hores del dia amb la parella, fills o companys de pis!
No és gens fàcil de portal el moment que estem passant, així que hem de posar en acció la nostra capacitat de resiliència, que és la capacitat d’afrontar i recuperar-se de les adversitats. Som més forts i resistents del que pensem.
És important promoure el nostre autocura mitjançant activitats que considerem gratificants, practicar exercici físic que resulta ser un gran protector contra l’estrès, procurar tenir espais individuals per a un mateix, evitar la sobreinformació, passar temps a l’aire lliure, tenir uns hàbits de son regulats i cures, una alimentació equilibrada i no oblidar-nos de mantenir-nos connectats amb la família i les amistats.